Zerain Paisaje CulturalZerain Paisaje CulturalZerain Paisaje CulturalZerain Paisaje CulturalZerain Paisaje CulturalZerain Paisaje CulturalZerain Paisaje CulturalZerain Paisaje Cultural
Zerain Paisaje Cultural
Zerain Paisaje Cultural
Zerain Paisaje Cultural
Zerain Paisaje Cultural
Zerain Paisaje Cultural
Zerain Paisaje Cultural
Zerain Paisaje Cultural
Zerain Paisaje Cultural

Zerain Paisatge Cultural

La muntanya del ferro

Zerain és una comunitat que sempre ha estat lligada a l’agricultura i al pasturatge. També se n’han explotat els recursos naturals, com el mineral, la fusta, el carbó, etc. El projecte del futur és ZERAIN PAISATGE CULTURAL, en el qual s’elaboren el paisatge humà i natural, tot promovent productes agrícoles de gran qualitat i recuperant un ampli patrimoni (les mines, la presó, el museu etnogràfic, la serradora de Larraondo, etc.) per a la seva exposició posterior.

Des del segle xi i durant segles, s’ha explotat el ferro en les 150 hectàrees de les mines d’Aizpea. Gràcies a aquesta explotació, s’ha desenvolupat un paisatge especial en l’entorn, el de les terres del ferro.

Història viva des de l’època de les haizeolas fins avui

Al principi, l’explotació de ferro es duia a terme en haizeolas o ferreries a l’aire lliure situades a la muntanya.

El 1512 els Reis Catòlics van atorgar l’explotació de les mines d’Aizpea als Otalora d’Aretxabaleta. El ferro que es va extreure en aquesta època es portava a les ferreries de Deba Garaia i d’Urola Garaia.

Durant la primera guerra Carlina les mines van restar en mans de l’exèrcit, i els presoners de guerra que van haver de complir condemna a la presó de Zerain van haver de fer els treballs més forçosos de la mina. A part del ferro, també se’n va extreure plom per fabricar bales per a la guerra.

El 1892 la responsabilitat del dur treball de les mines passa dels nobles a la companyia anglesa The Cerain Iron Ore Company Limited.

El 1932, l’explotació de les mines va passar a les mans dels alemanys fins l’any 1942.

Durant els deu anys següents Patricio Echeverría va continuar explotant les mines fins que es van tancar definitivament per la baixa rendibilitat que oferien.

El recorregut del ferro dela muntanya a les ferreries

El carbonat de ferro (SIDERITA) s’extreia a cel obert i de les galeries. Mitjançant diferents sistemes de transport (força humana, animals, rampes, trens…),el mineral es transportava al taller de transformació.

Amb l’ajuda del carbó, el ferro es calcinava a 1.000 °C per netejar-lo. El ferro calcinat obtingut es portava, mitjançant el tramvia aeri, des de Zerain, creuant les mines de Mutiloa, fins a Ormaiztegi. Des d’allà, amb tren, el ferro de Zerain es duia a les ferreries de Guipúscoa o al port de Pasaia.

La muntanya del ferro guarda moltes restes interessants de la mineria: galeries subterrànies, pedreres, raïls de locomotores, rampes, el Centre d’Interpretació Aizpitta, forns de calcinació i un taller de transformació, polvorins, entre d’altres.

Localització

Coordenades GPS

Latitud: 43.0119382 | Longitud: -2.2715789999999743

Serveis i instal·lacions

  • Audioguies
  • Sala de conferències
  • Biblioteca
  • Botiga
  • Taquilles / consigna
  • Zones de descans
  • Accés adaptat
  • Itinerari adaptat
  • Ascensor
  • Aparcament
  • Aparcament per autocaravanes
  • WC

Més informació

© 2020 Ruta del Ferro als Pirineus - Tots els drets reservats - Avís legal i política de privacitat - Política de cookies