Farga i molins d’Agorregi - Aia

La vall del ferro i de l’aigua

El conjunt monumental d’Agorregi és un excepcional exponent dels diferents modes d’aprofitament hidràulic (ferreries i molins) del segle xviii. Es troba al cor del Parc Natural de Pagoeta, al terme municipal d’Aia (Guipúscoa), a prop d’Iturraran Parketxea.

El Departament de Cultura de la Diputació Foral de Guipúscoa va adquirir el conjunt d’Agorregi l’any 1985. Llavors, es va elaborar un complex projecte de recuperació patrimonial amb l’objectiu fonamental de permetre contemplar el funcionament del conjunt del complex i facilitar la interpretació fidedigna de l’aprofitament de l’aigua per a la producció del ferro i la molta del gra.

En el lloc, l’aprofitament de l’aigua com a font d’energia es remunta a l’edat mitjana, període en el qual es documenta l’existència de la ferreria d’Agorria, que pertanyia al senyoriu de Laurgain. La seva activitat va ser abandonada l’any 1530 i es va mantenir un molí en funcionament, al qual se n’afegí un segon al segle xviii. Ambdós van funcionar fins al 1754, any en què Joaquim de Lardizabal, el seu propietari, va proposar la construcció d’un complex hidràulic de nova planta per compaginar la metal·lúrgia i la molinera.

Francesc d’Ibero, un dels arquitectes més reconeguts del país, es va fer càrrec del projecte. Va concebre un sistema revolucionari per aprofitar al màxim els escassos recursos hídrics de la conca. En el seu pla estructural, l’àmplia xarxa de canals de gairebé 2 km d’extensió es completava amb altres elements destacats, com és la doble antepara (dipòsits d’aigua) per subministrar l’aigua a les rodes motrius, que era una novetat important en el panorama del moment.

L’aigua de l’antepara superior queia sobre la roda de les manxes que insuflaven l’aire necessari per garantir les altes temperatures necessàries per a la reducció. La capacitat superior del dipòsit inferior s’explica per l’existència de dos salts d’aigua posteriors. El primer accionava un molí de blat de moro i el segon movia el mall amb el qual es picava el masser (massa de ferro plena d’impureses) per convertir-lo en una totxana de metall bo, llesta per a la seva transformació en instruments de tot tipus.

El mineral provenia bàsicament de Biscaia i arribava per via marítima fins a Orio en pataches benaqueros. Dos embarcacions d’aquest tipus amb la seva càrrega han estat recuperades mitjançant una intervenció arqueològica al riu d’Orio. El carbó s’elaborava a les muntanyes properes usant principalment la fusta de branques de rebrot procedent dels arbres anomenats trasmochos.

Les notícies sobre els resultats assolits pel projecte d’Ibero són molt confuses, fet que deixa intuir que va ser un fracàs, i els problemes de disseny s’assenyalen com una de les causes.

Localització

Coordenades GPS

Latitud: 43.2469514 | Longitud: -2.153414200000043

Horaris i preus

Serveis i instal·lacions

  • Audioguies
  • Sala de conferències
  • Biblioteca
  • Botiga
  • Taquilles / consigna
  • Zones de descans
  • Accés adaptat
  • Itinerari adaptat
  • Ascensor
  • Aparcament
  • Aparcament per autocaravanes
  • WC

© 2020 Ruta del Ferro als Pirineus - Tots els drets reservats - Avís legal i política de privacitat - Política de cookies