El viaducte - Ormaiztegi

No són només els metres que el fan gran

Ormaiztegi és una població situada al Goierri, equidistant entre les dues principals conurbacions de la comarca: d'una banda Urretxu-Zumarraga i, de l'altra, Beasain-Ordizia. Ubicada al costat del ferrocarril del Nord i a l'eix transversal de comunicació Beasain – Durango. La seva ubicació estratègica ha fet que la indústria s'hi hagi desenvolupat des del segle XIX, i que hi destaqui la històrica marca de carrosseria Irizar S. Coop. També ha estat un enclavament fonamental per a la mineria de la comarca, que va veure en aquest municipi la sortida natural, principalment, del ferro de Mutiloa i Zerain. Avui dia, l'activitat minera ha desaparegut, però encara hi ha patent una forta transformació del paisatge i vestigis interessants com l'esplanació del ferrocarril miner.

La construcció del traçat del ferrocarril del Nord a Guipúscoa va suposar una autèntica revolució en les infraestructures d’aquesta província, tant perquè va ser el primer camí de ferro que va travessar el territori històric, com sobretot, per l’envergadura de les obres, totalment desconegudes fins llavors, i la rapidesa amb què es van executar. En efecte, els primers treballs es van emprendre el 22 de juny de 1858 i sis anys més tard, el 15 d’agost de 1864, s’inauguraven no només els 100 km que vertebren Guipúscoa, sinó també els 540 km restants que conformaven la continuació fins a Madrid.

La construcció del ferrocarril del Nord a Guipúscoa va exigir aixecar importants infraestructures: un total de 34 ponts amb una llum superior als 10 m. D’aquests ponts, quinze servien per creuar successivament el curs del riu Oria, mentre que amb la resta se superaven els cursos del rierol Salera i dels rius Estanda, Leitzaran, Urumea Oiartzun i Bidasoa. Onze dels ponts del ferrocarril del Nord eren d’estructura metàl·lica i la resta de cadiratge. Entre els primers, sens dubte, hi destacava el que ens ocupa, el viaducte d’Ormaiztegi, que amb les seves bigues metàl·liques fetes amb gelosies múltiples descrivia cinc vans, 288 m de longitud i 35 m d’altura màxima. Va superar, en aquell moment, diversos registres en l’àmbit nacional. Està aixecat sobre dos estreps i quatre grans pilars de cadiratge i les bigues metàl·liques fetes amb gelosies múltiples van ser dissenyades per l’enginyer francès Alexandre Lavalley i fabricades als tallers que la Societat Ernest Gouin et Compagnie tenia al barri parisenc de Batignolles.

Durant la guerra civil, les tropes republicanes en retirada van decidir inutilitzar el viaducte, per la qual cosa, el 20 de setembre de 1936, van procedir a tallar amb bufador els dos primers trams, del costat de Madrid. Una vegada en mans de l’exèrcit rebel, els comandaments van decidir reconstruir-lo immediatament. Per reforçar-lo, es van construir uns pilars intermedis amb estructures fetes de formigó armat mitjançant vells carrils. L’1 de febrer de 1937 tornava a entrar en actiu. Va ser una solució provisional, però es va mantenir en servei fins al 1995, quan va ser definitivament substituït per un altre que havia dissenyat Fernández Casado. El viaducte d’Ormaiztegi és una peça bàsica del patrimoni cultural del País Basc.

Localització

Coordenades GPS

Latitud: 43.04236189999999 | Longitud: -2.2589852999999493

Idiomes

Euskara, Castellano.

Transport públic

Planificador de rutes MUGI (Sistema tarifari unificat que ha posat en marxa l’Autoritat Territorial de l’Transport de Guipúscoa (ATTG), que permet viatjar en tots els mitjans de transport guipuscoans amb un únic suport).

Més informació aquí

Serveis i instal·lacions

  • Audioguies
  • Sala de conferències
  • Biblioteca
  • Botiga
  • Taquilles / consigna
  • Zones de descans
  • Accés adaptat
  • Itinerari adaptat
  • Ascensor
  • Aparcament
  • Aparcament per autocaravanes
  • WC

Més informació

© 2020 Ruta del Ferro als Pirineus - Tots els drets reservats - Avís legal i política de privacitat - Política de cookies