Conjunto Monumental de Igartza - BeasainConjunto Monumental de Igartza - BeasainConjunto Monumental de Igartza - BeasainConjunto Monumental de Igartza - BeasainConjunto Monumental de Igartza - BeasainConjunto Monumental de Igartza - BeasainConjunto Monumental de Igartza - BeasainConjunto Monumental de Igartza - Beasain
Conjunto Monumental de Igartza - Beasain
Conjunto Monumental de Igartza - Beasain
Conjunto Monumental de Igartza - Beasain
Conjunto Monumental de Igartza - Beasain
Conjunto Monumental de Igartza - Beasain
Conjunto Monumental de Igartza - Beasain
Conjunto Monumental de Igartza - Beasain
Conjunto Monumental de Igartza - Beasain

Conjunt monumental d’Igartza - Beasain

De tradició 0.0 a indústria 4.0: un camí continu

El conjunt monumental d’Igartza té el seu origen a la fi del segle xiv. Els visitants que s’acostin a Igartza podran conèixer de primera mà la història d’aquest lloc tan important i els canvis que s’hi han anat succeint al llarg dels segles. Els edificis que componen el conjunt en són testimoni; així, amb la visita de l’ermita, el palau, la presa, la ferreria i el molí, és possible conèixer la fascinant història d’Igartza.

Igartza, referent en la producció de ferro

Des de la fi de l’edat mitjana i fins al segle xix, una de les principals activitats econòmiques a Guipúscoa va ser l’elaboració del ferro, i les ferreries hidràuliques van constituir la infraestructura tecnològica fonamental que va donar suporta aquesta indústria. Produïen ferro per després manufacturar-lo, per a la fabricació d’estris, eines de conreu, claus, etc. La ferreria d’Igartza es va convertir en referent de la producció de ferro, per a la qual cosa es va servir de la fusta dels boscos propers, del mineral de ferro obtingut de les mines de la comarca i de l’energia hidràulica obtinguda del riu Oria. Les primeres mencions daten del seglexv. Avui es conserven les restes de la ferreria reconstruïda el 1782 i del gresol dels segles xiv i xv.

L’any 1860, dos membres de les famílies que explotaven les ferreries d’Igartza i Ihurre, Domingo Goitia i Martin Usabiaga, juntament amb Francisco de Arana, van crear, un quilòmetre riu avall, la Fábrica de Hierros San Martín,el segon alt forn del País Basc.Després, la fàbrica va passar a anomenar-se Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles (CAF).

Un tresor en forma de fusta

Les aigües del riu Oria accionaven la maquinària de la ferreria. Per a això, va ser necessària la construcció d’una presa que permetés l’embassament de l’aigua que, a través d’un canal, es conduïa al dipòsit elevat (antepara) situat al costat de la ferreria per després accionar les rodes hidràuliques. Avui podem visitar el dipòsit elevat construït el 1782, que s’ha conservat gairebé íntegrament, i la presa de fusta construïda el 1568, que és un testimoni únic de l’enginyeria amb fusta i l’única de les seves característiques en exposició pública a tot Europa. Està formada per una gegantesca estructura de grans bigues de fusta col·locades unes sobre les altres, de manera escalonada, i presenta el front cobert d’enfustat calafatat.

Les possessions dels nobles, a la disposició dels ciutadans

La ferreria d’Igartza no només és testimoni de la tradició industrial, sinó també el reflex del context de l’edat mitjana, ja que forma part del conjunt monumental d’Igartza, visitable íntegrament.

D’una banda, el palau que presideix el conjunt és el reflex de la posició dels nobles. Va ser construït per ordre de Maria d’Igartza a la fi del segle xv i reconstruït entorn del 1530. Presenta una planta quadrangular organitzada al voltant d’un gran pati central. Destaca l’estructura de fusta de la planta superior. A la part anterior al palau podem presenciar restes de la base de la casa-torre de la fi del segle xiv i de la seva muralla.

D’altra banda, la ferreria i el molí representen les fonts d’ingrés dels nobles. La infraestructura hidràulica descrita permetia l’accionament del mecanisme del molí, on s’obtenia la farina amb la qual es produïa després el pa. Les primeres mencions del molí d’Igartza ens porten a l’any 1431. No obstant això, el molí, que ha arribat als nostres dies i el mecanisme del qual es pot veure en funcionament, va ser construït el 1740.

Finalment, el conjunt es completa amb la posada del 1611 —que actualment conté un hotel—, el pont del segle xvi i l’ermita del segle xvii, que són mostra de la

Localització

Coordenades GPS

Latitud: 43.04730929999999 | Longitud: -2.2089915999999903

Serveis i instal·lacions

  • Audioguies
  • Sala de conferències
  • Biblioteca
  • Botiga
  • Taquilles / consigna
  • Zones de descans
  • Accés adaptat
  • Itinerari adaptat
  • Ascensor
  • Aparcament
  • Aparcament per autocaravanes
  • WC

Més informació

© 2020 Ruta del Ferro als Pirineus - Tots els drets reservats - Avís legal i política de privacitat - Política de cookies